A

•ALCOHOL

WIKIPEDIA: Consum anual d’alcohol per pais i persona.

•ATLÀNTIDA

CAS 1: BOLIVIA

La descripció de Plató encaixa a Sud-Amèrica perquè descriu una plana rectangular elevada, situada al centre del continent i, la ciutat d’Atlàntida, en una petita illa volcànica a uns nou quilòmetres de la línia de costa, i la regió sencera sobre el nivell de l’oceà.

“Atl” significa “aigua” en nahuatl, el llenguatge dels Asteques, i “Antis” significa “coure” en quítxua, el llenguatge dels Inques. Aquesta plana, sol ser sotmesa a terratrèmols i inundacions, com els que hauria submergit la ciutat en un dia i una nit de pluges.

Cóm pot haver estat l’Atlàntida als Andes si se suposa que es va enfonsar al mar? L’Atlántida estava en una plana elevada per sobre el nivell del mar i envoltada de muntanyes. De fet, l’altiplà bolivià s’ha vist submergit periòdicament sota el mar, ha estat una illa marina gegantina en diverses èpoques fa milers d’anys enrere, alternant aquesta situació amb períodes secs.

A prop de la plana, a una distància de 50 estadis (de la mar), s’alça una muntanya baixa per tots els costats. I Posidó, per fer-la inexpugnable, la va trencar al seu voltant, formant bandes circulars de mar i terra que es tanquen una a una altra alternativament, una més gran, l’altra més petita, dos de terra i tres de mar, que ell va esculpir com si estiguessin fora del centre de l’illa. (Critias 108E-121C.)

Això es exactament el que hi ha en la Pampa Aullagas, amb l’única diferència que el mar ha baixat i les “zones de mar” són ara depressions cobertes de sorra.

CAS 2: DOÑANA

Fotografia satèl lit del Parc de Doñana

Fotografia satèl lit del Parc de Doñana

Segons les investigacions realitzades per un equip de científics de la Universitat alemanya de Wuppertal, l’Atlàntida podria estar submergida als aiguamolls d’Hinojos, en una zona de Doñana entre les províncies de Huelva i Sevilla.

Diverses fotografies fetes per satèl·lit de la zona, revelen unes estructures que coincideixen amb les descripcions efectuades pel filòsof grec Plató.

Entre les fotos de la maresma, destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diversos anells concèntrics que les haurien envoltat.

No obstant això, els científics han observat que la mida de la “illa” i els seus anells són una mica més grans que els descrits pel filòsof grec, encara que tenen dues explicacions sobre això.

Una és que Plató, simplement, va calcular malament i subestimar la grandària real de l’Atlàntida. Una altra és que l’antiga unitat de mesura grega era, en realitat, un 20% més gran del que es creia. Si aquesta última explicació és certa, un dels rectangles de la “illa” té exactament les mateixes dimensions que el Temple de Posidó de què parla Plató.

Els investigadors assenyalen l’existència de restes d’altres “ciutats monument” construïdes seguint el peculiar traçat circular de l’Atlàntida. Obres situades en altres parts d’Espanya i atribuïdes a supervivents de la destrucció de la mítica ciutat descrita a les rodalies de l’estret de Gibraltar. D’acord les explicacions del professor Freund, el lloc identificat a Doñana, que resulta accessible només durant un mes d’estiu, “és el millor candidat possible mai descobert amb la major quantitat d’evidències” en comparació a altres alternatives en altres parts del món.

L’estructura anellada de la capital de l’Atlàntida recorda la dels nuclis urbans de la cultura de Tartessos, desenvolupada entre els segles VIII i VI aC al sud-oest de la Península Ibèrica.

CAS 3: IRLANDA

El geògraf Ulf Erlingsson diu que els càlculs, la geografia i el paisatge de l’Atlàntida descrit per Plató coincideixen gairebé exactament amb Irlanda. Igual que l’Atlàntida, Irlanda té 300 milles de llarg per 200 d’amplada i és més ampla a la meitat. Ambdues tenen una plana central envoltada de muntanyes.

Erlingsson creu que la idea que l’Atlàntida es va enfonsar ve del destí de Dogger Bank, un banc de sorra aïllat al Mar del Nord, a uns 100 quilòmetres al nord-oest de la costa d’Anglaterra, que es va enfonsar després d’haver estat colpejada per una gran inundació voltant de l’any 6100 AC.: Sospito que el mite ve d’Irlanda i deriva de Dogger Bank. Crec que el record de Dogger Bank probablement es va preservar a Irlanda per uns 3000 anys i es va barrejar amb la història de l’Atlàntida.

Erlingsson vincula els límits de l’Imperi Atlàntic amb la distribució geogràfica dels monuments megalítics a Europa i Àfrica de Nord. Diu que coincideixen els temples de l’Atlàntida amb coneguts cementiris a Newgrange i Knowth, al nord de Dublín, que són més antics que les piràmides d’Egipte.

El llibre de Erlingsson, “Atlantis from a Geograph’s Perspective: Mapping the Fairy Land,” calcula que la probabilitat que Plató hagués tingut accés a informació sobre Irlanda és de 99,98 per cent.

CAS 4: THERA (SANTORÍ)

Del relat de Plató es dedueix que la civilització atlante va tenir el seu esplendor fa més de 12.000 anys. Aquesta dada no pot ser exacte en cap cas, ja que en aquells remots temps encara no existia cap cultura evolucionada que treballés els metalls, estigués governada per reis i dominés els mars amb els seus vaixells. Pel que fa a la localització del misteriós continent, el text del filòsof atenès el situa “més enllà de les Columnes d’Hèrcules”, i això significava, segons la concepció de l’antiguitat, a l’altre costat de l’estret de Gibraltar, és a dir, al oceà Atlàntic. Però atenció, recordem que la faula procedeix dels antics egipcis i, per a ells, l’illa perduda es deia Keftiu (el nom que tenien per Creta). La font d’informació de Plató, el legislador i estadista Soló, pensava naturalment en grec, de manera que traduiria les indicacions del sacerdot egipci a la seva pròpia llengua, i pot produir-se per això alguns equívocs. Possiblement els egipcis tenien en ment un lloc totalment diferent al referit per Soló, ja que per aquesta civilització confinada a la vall del Nil, el món conegut acabava no ja a l’Atlàntic, sinó en el mateix Mediterrani.

La teoria que des del 1909 ha sumat més adeptes afirma que l’Atlàntida va ser Creta o una altra illa propera, la de Santorí. Per tant, la civilització atlante s’identificaria amb la minoica. Són moltes les dades que recolzen aquesta tesi. Per als antics egipcis, Creta constituïa un lloc d’interès a causa de la seva proximitat i la seva força, tot i que resultava gairebé inaccessible degut a la seva ubicació al mig de la Mediterrània. D’altra banda, la decadència i caiguda d’aquesta civilització encaixa amb el dramàtic final descrit per Plató: cap a l’any 1500 aC una tremenda erupció volcànica a l’illa de Thera (avui anomenada Santorí) va originar terratrèmols, tsunamis i pluges de cendres que van acabar per donar el cop de gràcia a aquella cultura de l’Edat del Bronze, que ja havia patit anteriors sismes.

La data és l’única cosa que no concorda. No obstant això, va poder passar que l’informador egipci de Soló s’hagués basat per als seus càlculs en un dels calendaris lunars a l’ús en aquella època, confonent al grec, que hauria pres els anys lunars per solars. En aquest cas, la data referida pel sacerdot seria l’any 1200 aC aproximadament, la qual cosa coincideix, admetent un marge de tolerància de dos o tres segles, amb l’explosió de Thera.

CAS 5: LES AÇORES

A causa de l’augment general del nivell de les aigües i, per tant, l’enfonsament de la costa en moltes parts d’Europa i Àfrica, que va tenir lloc a la Edat de Pedra i de Bronze, moltes terres submergides a la vora del mar podrien amagar nous elements de reflexió. Però l’exploració submarina a les zones properes a la costa, al mar del Nord o a l’Atlàntic Nord és difícil i sovint poc satisfactòria, degut a la manca de visibilitat, una cosa molt diferent al que passa a les aigües habitualment clares de la Mediterrània , el Carib i altres mars més meridionals.

Producte de la separació de les capes terrestres van quedar només els pics de muntanyes com illes en el mar. L’Illa d’Atlàntida amb els seus ponts terrestres es va submergir en el fons de l’Atlàntic. En la localització on existia l’Illa estan avui les illes Açores. Les Açores són part dels cims de muntanyes no coberts per les aigües.

Quan es van descobrir les illes Canàries, al segle XIV, i una vegada que els espanyols van poder comunicar-se amb els seus habitants, aquests van manifestar la seva sorpresa que hi hagués un altre poble viu, ja que pensaven que tota la Humanitat havia mort en una catàstrofe i que només algunes muntanyes, que ara constituïen la seva llar, s’havien mantingut sobre l’aigua. A més, aquests illencs posseïen una estranya barreja de civilització i barbàrie de l’Edat de Pedra.

Entre altres coses, es regien per un sistema de monarquia electiva composta per deu reis, adoraven el Sol, tenien una classe sacerdotal especialment dedicada al culte d’aquest déu, momificaven els seus morts, construïen les seves cases amb pedres encaixades amb molta precisió i amb parets pintades de vermell, blanc i negre, tenien grans fortificacions circulars, practicaven una forma d’irrigació per mitjà de canals, es tatuaven la pell mitjançant segells que imprimien els dibuixos, confeccionaven una ceràmica similar a la dels indis americans i fabricaven llums de pedra.

CAS 6: YUCATÁN-CUBA

Canvis a la costa americana pel desglaç

Una potent erupció volcànica va enfonsar, fa 12,000 anys, una illa entre Yucatán i Cuba, on va viure una civilització prehistòrica anterior als maies. Els científics, encapçalats per l’enginyera canadenca Paulina Zelitsky, van descobrir vestigis d’aquesta illa a l’any 2000, a nou quilòmetres del Cap Sant Antoni, a Cuba, en aigües internacionals, a 18 hores de Yucatán en vaixell. Zelitsky i el seu equip van trobar les restes d’una ciutat sota el mar, amb grans edificis, avingudes i molls fets de granit.

Altres fons indiquen que la catàstrofe va ser causada per un estel que va entrar en l’atmosfera de la Terra al nord-oest d’Alaska i es va desintegrar en milions de trossos que va esclatar per sobre tota la superfície Americana. La presència d’uns 500.000 cràters el·líptics, que van des d’uns pocs centenars de metres fins a 11 quilòmetres de grandària, a través de tota la costa est dels Estats Units, des de New Jersey a Miami, és potser la pista més recurrent.

Els efectes de la catàstrofe, cap a finals de l’última Edat de Gel, varen ser extrems. No només va crear un mur de foc i vent, que va deixar grans àrees de boscos de tundra i flora i la fauna delmades, i els núvols de pols resultants que haurien creat un efecte hivernacle i, com a resultat immediat, un nou avanç del gel que cobria gran part d’Amèrica del Nord, Europa i Àsia. D’altra banda, milers de fragments de la caiguda d’estels a la conca occidental de l’Atlàntic van produir onades de tsunami de grans proporcions acabant amb poblacions senceres.

Segons els científics, fa 15,000 anys Yucatán i Cuba estaven units per un corredor de terra a través del qual passava una serralada. Paulina Zelitsky i els seus col.laboradors van descobrir que aquesta mateixa serralada existeix ara, però sota el mar.

Els supervivents van arribar a la costa del Golf de Mèxic, els olmeques, que van fundar la Venta, a Tabasco. Segons la tradició oral d’aquesta cultura, els seus antecessors van identificar el seu origen en una illa que va desaparèixer, anomenada A tlan ti cú.

Molts escriptors de l’antiguitat parlaven de les illes, cap a l’oest, que havien estat descobertes i ocupades pels navegants fenicis i cartaginesos, i que mantingueren en secret per no donar avantatge a les nacions estrangeres. No obstant això, és evident que aquests mateixos viatgers van creuar l’oceà i no només el Mar dels Sargassos, sinó també les illes de les Bahames i el Carib. En efecte, tot indica que els fenicis i els cartaginesos van entrar al Golf de Mèxic i va tocar terra a la costa del Golf, on podrien haver comercialitzat productes com el tabac i fulles de coca amb els olmeques o els maies de Yucatán.

Recreació de les ones enviades pel sònar i el Carib abans del desglaç

CAS 7: BAHAMES

Si parlàvem de Cuba, no podien mancar els seus veïns del Nord. Tal vegada, una història i l’altra són les mateixes des de diferents llocs, però en tot cas, vegem-ho.

Andros, té uns 150 km de, longitud, i és l’única illa gran de totes les Bahames. Hi ha parts del seu interior boscós solcat de rierols que mai han estat trepitjats per l’home. Només unes poques aldees esquitxen la seva zona costanera. Malgrat la seva extensió i de que només està a quinze minuts per aire de Nassau, Andros és un dels llocs menys visitats de les Bahames.

Hi ha molta aigua a les Bahames i en nombrosos punts és poc profunda. Els aviadors han dit sovint veure parets, edificis, places i calçades, a poques braces de profunditat. Sovint, les troballes desapareixen al poc temps, cobertes per les bellugadisses sorres del fons.

El conjunt de Bahama Banks és una massa de terra. que estava sobre el nivell del mar. Contempleu un mapa de profunditats de l’oceà al voltant de les Bahames. Preneu un llapis i seguiu l’ vora de la zona de menys de 15 m de profunditat. Veureu una enorme illa, envoltada pel veritable oceà, i que comprèn fins i tot el canó submarí, la Llengua de l’Oceà, que s’enfonsa en els bancs de les Bahames, directament a l’est d’Andros.

Els bussejadors han baixat seguint l’abrupta base oriental d’Andros. A la cara d’aquest declivi varen descobrir cavernes i grutes plenes d’estalactites i estalagmites. Les estalactites es van formar al lent degoteig i evaporació d’una aigua que porta minerals en dissolució, evidentment no podia haver evaporació sota el mar. Les estalagmites sorgeixen del sòl d’una cova en caure gotes d’aigua des del sostre i anar dipositant grans de mineral, i l’aigua només pot gotejà través d’una capa d’aire. Per tant, les coves tenien, d’estar en terra seca durant els llargs períodes en què es van formar les estructures rocoses.

•ATLES-ALCOHOL

THE ATLAS OF THE REAL WORLD: L’Atles del Món Real representa les nacions del món, no per la seva grandària física, sinó per la seva importància demogràfica. La mida de cada territori representa exactament la seva superfície en proporció a la dels altres, donant una perspectiva totalment diferent de la projecció de Mercator més utilitzada. L’Atles del Món Real es obra de Daniel Dorling, Mark Newman i Anna Barford. Hi podeu donar un cop d’ull a Telegraph Media Group.
Consum d’alcohol. La mida de cada país mostra la quantitat total d’alcohol consumit. Els majors consumidors d’alcohol en el món són els ugandesos, seguit per Luxemburg, República Txeca, Irlanda, Moldàvia i França.

•ADN (DNA)

MAPA DEL MÓN AMB ASCENDÈNCIA PER ADN.
El fenotip és l’expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi. El fenotip d’un individu ho decideix principalment el seu genotip, és a dir, els gens que tenen les seves cèl·lules. Però també hi ha altres factors que influeixen en el fenotip, com pot ser la nutrició, la temperatura, la llum, els agents infecciosos, etc. Un exemple podria ser el de germans bessons, que tenen el mateix genotip, però a causa de diversos factors ambientals, no tenen el mateix fenotip. O el de plantes amb un mateix genotip que es conreen en sòls diferents (amb diferents nutrients o diferent climatologia), tindrem plantes diferents.

L’àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com en alguns virus. La funció principal de les molècules d’ADN és l’emmagatzematge d’informació a llarg termini.

Hi ha prou amb un percentatge, generalment per sobre del 30% o menys, per exemple, per especificar si l’individu es de l’Àfrica subsahariana o de l’Àsia oriental, es a dir,  quan la persona comença a tenir l’aspecte d’un africà o un asiàtic oriental.

Trobareu més informació a: Wikipedia
El mapa ha estat trobat a un lloc on et fan la prova de l’ADN per 295 lliures. Si voleu anar-hi, vosaltres sabreu per què: http://www.dna-worldwide.com/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s