L

•LEONARDO DA VINCI

Leonardo de Vinci va néixer el dissabte 15 d’abril de 1452, a la tercera hora de la nit, tres hores després de l’Ave Maria, és a dir, les 22 hores 30 minuts, al castell de Vinci, prop de Florència, d’una relació amorosa il·legítima entre el seu pare, Messer Piero Fruosino di Antonio da Vinci, notari, canceller i ambaixador de la República florentina, que descendia d’una rica família de notables italians, i la seva mare, Caterina, una humil filla de pagesos del petit poble toscà d’Anchiano, situat a dos quilòmetres de Vinci, en el territori de Florència. Un estudi del 2006 destaca que sembla probable que Caterina fos un esclava vinguda del Pròxim Orient.

Leonardo, o més aviat Lionardo segons el seu nom de bateig, fou batejat després de viure els seus cinc primers anys a Vinci amb el seu pare, on fou tractat com un fill legítim.Rebé una instrucció i aprengué a llegir i escriure, i aritmètica. Tot i així, no estudià el llatí de manera seriosa, base de l’ensenyament tradicional, i el fet que tingués una ortografia caòtica ens indica que aquesta instrucció tingué llacunes i, en qualsevol cas, no fou la d’un universitari.

El 1457, quan Leonardo tenia 5 anys, la seva mare es casà amb Antonio di Piero Buti del Vacca da Vinci, un pagès de la ciutat, amb el qual tingué cinc fills.Llavors fou admès a la casa de la família del seu pare, al poble de Vinci. Entretant, el seu pare s’havia casat amb Albiera degli Amadori, una noia de 16 anys que pertanyia a una rica família de Florència. Albiera, que no tingué fills, diposità tot el seu afecte en Leonardo; malauradament, morí molt jove, el 1464.Des del seu naixement fou considerat pel seu pare com un fill més però, tanmateix, mai no fou legitimat. El seu pare es va casar quatre vegades i va tenir deu germans i dues germanes legítimes nascuts després de Leonardo. Ell tingué bones relacions amb l’última dona del seu pare, Lucrezia Guglielmo Cortigiani, afecte que es fa evident en una nota on deixà escrit: Estimada i dolça mare.

Mapa de la fortalesa de Cèsar Borja, ciutat d’Imola.


La vall de l’Arno entre Florencia i Pisa

Mapa d’Itàlia central. La innovació fou usar diferents colors pels nivells d’elevació.

 

La Vall de Chiana

EXTRACTE DELS QUADERNS DE LEONARDO

Puc percebre que la superfície de la terra va estar en l’antiguitat completament coberta per les aigües salades per sobre de les planes i que les muntanyes, els ossos de la terra, amb les seves àmplies bases, penetraven i s’alçaven al aire, cobertes i revestides per terra d’altura.

Posteriorment, les pluges incessants van provocar el creixement dels rius i la constant erosió ha despullat part de les altes cimera d’aquestes muntanyes, de manera que la roca ha quedat exposada a la intempèrie i la terra ha estat arrossegada lluny d’allà. La terra dels vessants i dels cims més altes ha baixat fins a les bases de la; muntanyes i ha elevat el fons del mar que envolta aquestes bases, i ha provocat que la plana quedi al descobert i, en alguns punts, ha retirat el mar a distàncies considerables.

Entre rius rectes que flueixen per terres del mateix caràcter, amb la mateixa quantitat d’aigua, de la mateixa amplada, longitud i profunditat, i amb el mateix declivi del curs, serà més lent el que sigui més antic.

Això es pot demostrar amb rius rectes. Serà més sinuós el més antic, i el que avanci sinuosament es tornarà més lent a mesura que adquireixi major longitud.

D’aigües que baixin des altituds iguals fins a profunditats iguals serà més lenta la que es mogui pel camí més llarg.

Pel que fa als rius, serà més lent el que sigui més antic, això es deu al fet que el seu curs adquireix longitud contínuament, a causa dels meandres addicionals del riu.

On el llit del riu té més pendent, el corrent de l’aigua és més ràpida, i on l’aigua és més ràpida, erosiona més el llit del riu, ho fa més profund i fa que la mateixa quantitat d’aigua ocupi menys espai.

Com més curt és el curs d’un riu, major serà la seva velocitat. I al revés, serà més lent com més llarg sigui el curs del riu.
Imola es troba, pel que fa a Bolonya, a cinc punts des de l’oest cap al nord-oest, a una distància de 20 milles.
Castel San Pietro es troba exactament al nord-oest de Imola, a una distància de 7 milles.

Pel que fa a Imola, Faenza es troba exactament a mig camí entre l’est i el sud-est, a una distància de 10 milles; Forli està en la mateixa direcció pel que fa a Imola, a una distància de 20 milles, i Forlimpopolo és a la mateixa direcció des de Forli, a una Histanrifl de 25 milles.

A les muntanyes de Verona, el marbre vermell es troba barrejat amb petxines de escopinyes fossilitzades. Algunes d’elles tenen l’obertura omple amb el ciment que és la substància de la pedra, en algunes parts han estat separades de la massa de la roca que les envoltava, ja que la cobertura externa de la petxina es va interposar i va impedir la seva fusió, en canvi , en altres llocs aquest ciment petrificar les més velles i gairebé escorçar la capa externa.

Amb el pas del temps, el nivell del mar va baixar i, a mesura que l’aigua salada es retirava, aquest fang es va convertir en pedra, i el fang va ocupar també l’espai buit de les petxines que havien perdut els seus habitants. Per tant, durant el procés de transformació del fang circumdant en pedra, aquell llot que estava dins de les estructures de les petxines obertes estava unit a la resta del fang a través de l’obertura de la petxina, i també es va transformar en pedra. Així doncs, aquelles petxines van quedar entre dues substàncies petrificades: la que les envoltava per fora i la que contenien al seu interior.

Encara poden trobar-se en molts llocs i gairebé tots els crustacis petrificats en les roques de les muntanyes conserven encara la seva estructura natural, especialment els que tenien una edat i duresa suficient, mentre que en els més joves, ja en bona part transformats en creta, penetrar la humitat viscosa i petrificant.

L’aigua que sorgeix de les muntanyes és la sang que manté a la muntanya amb vida. Si una de les seves venes s’obre, ja sigui internament o pel costat, la naturalesa, que assisteix als seus organismes, impulsada per un creixent desig de compensar la manca d’humitat així abocada, es mostra allà pròdiga amb una ajuda diligent, com també ocorre en la part del cos humà que ha rebut un cop. Llavors podem veure com, amb aquesta ajuda, la sang augmenta sota la pell en forma d’inflor a fi d’obrir la part infectada.

Amb la vida similarment retallada en l’extrem superior (de la muntanya), la naturalesa envia el seu fluid des de la base fins a la màxima altura del conducte afectat, que, tot i buidar-se, no queda privat del fluid vital fins a la fi de la seva vida.

Res s’origina en un lloc on no hi ha vida sensible, vegetal i racional, les plomes creixen en els ocells i es muden cada any, els pèls creixen en els animals i es canvien cada any, excepte algunes parts, com el pèl de la barba dels lleons, els gats i animals similars. L’herba creix en els camps i les fulles en els arbres, i en bona part es renoven cada any. Així doncs, podem afirmar que la terra té un esperit de creixement, que la seva carn és el sòl, els seus ossos, la disposició i connexió de les roques que formen les muntanyes, la seva cartílag, la toba, i la seva sang, les deus d’aigua .

L’estany de sang que envolta el cor és l’oceà, la seva respiració, i l’increment i la reducció de sang en els polsos, correspon a la terra al flux i el reflux de la marea, la calor de l’esperit del món és el foc que impregna la terra, i l’ànima vegetativa es troba en els focs, que en molts punts de la terra troben respiradors en banys i mines de sofre, i en volcans, com la muntanya Etna de Sicília, o en molts altres llocs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s