M

•MERCATOR

Gerardus Mercator, nom llatí de Gerhard Kremer o Cremer, (Rupelmonde, 5 de març de 1512 – Duisburg, 2 de desembre de 1594) fou un cartògraf flamenc.

Gerhard va néixer a Rupelmonde (avui integrat a Kruibeke, Flandes Oriental), al hospici de St. Johann el 5 de març de 1512, d’on Gisbert, germà gran del seu pare, n’era sacerdot. Va ser el setè fill de Hubert i Emerentia Kremer, humils sabaters i pagesos flamencs del poble de Gangelt, al nord de Bèlgica. Poques setmanes després de néixer, va tornar a Gangelt amb la seva família, però a causa dels problemes econòmics derivats de la guerra amb França, es van establir a Rupelmonde recolzats per Gisbert. Va ser aleshores quan, amb set anys, va començar a anar a l’escola on aprengué llatí, religió i aritmètica. En pocs mesos parlà llatí amb naturalitat.

El deteriorament que anava patint la zona i la influència del seu oncle, va fer que els seus dos germans grans entressin a formar part de la comunitat eclesiàstica. Tal decadència, afegida a la creixent revolució luterana, va fer treballar el seu pare en excés, fent-lo caure en malaltia i posterior mort el 1526~27. Gisbert, el seu oncle, va esdevenir el seu nou tutor.

Prioritzant una bona educació, el 1527 el va enviar amb els Brethren of the Common Life, una comunitat religiosa existent a Alemanya i als Països Baixos. La seva mare va morir mentre ell era fora, i va ser aleshores que va canviar el seu nom, Gerhard Kremer, per Gerardus Mercator de Rupelmonde, traducció al llatí del seu nom original.

Mapa del món, 1587

Mapa del món, 1587

El 29 d’agost de 1530, Mercator, es va matricular a Humanitats i Filosofia a la Universitat de Lovaina. Va estudiar al castell, una de les quatre facultats que tenia la universitat, on se li va oferir estudiar més en detall les ensenyances artístiques d’Aristòtil. El 1532 va graduar-se i va decidir de no matricular-se a un curs superior. Va marxar de Lovaina volent desafiar la visió d’Aristòtil, però aleshores fou com desafiar a la pròpia església.

Després de graduar-se, Mercator va començar a tenir greus preocupacions per com reconciliar la visió de la creació de l’univers d’Aristòtil amb la de la Bíblia.

Ell no volia ser un filòsof com els que havia estudiat. Durant aquesta crisi religiosa, va viatjar per la regió buscant-ne la solució. Les seves reflexions el van dur a que la Cartografia, assignatura que va tenir a Lovaina, era la ciència que millor podia descriure la creació que va fer Déu de la Terra.

El 1534 va tornar a Lovaina, però aquest cop per fer Matemàtiques sota la tutoria de Gemma Frisius, conegut matemàtic i cartògraf, qui, quan Mercator va adonar-se de què les matemàtiques que aprenia no li eren útils per al seu objectiu, el va assessorar amb multitud de llibres que li van desenvolupar la passió per la Geografia i l’Astronomia.

Va aprendre l’ofici d’encunyador i fabricant d’instruments de Gaspard Van der Heyden (Gaspar à Myrica). Aleshores, Mercator no només estava a Lovaina com a alumne, sinó que guanyava una renda constant fent tutories de Matemàtiques als estudiants de Lovaina. També guanyava diners dels instruments matemàtics d’extraordinària qualitat que feia.

El 1535-1536, treballant a Lovaina amb Van der Heyde i Frisius, va construir un globus terraqüi. Les tires de paper fetes per al globus, van ser impreses amb coure i no amb blocs de fusta com era tradicional, essent el primer en utilitzar aquest sistema. La feina d’encunyació va ser assignada a Mercator, deixant la geogràfica per a Frisius, i el globus resultant, gràcies a la impressió amb coure contenia molta més informació que cap altre fet fins aleshores.

El setembre de 1536, es va casar amb Barbara Shelleken amb qui va tenir sis fills, tres nens i tres nenes. El 1537, treballant amb Van der Heyde, va fer un globus celeste. Mercator i Van der Heyde van aparèixer com a estrets col·laboradors de Frisius qui a l’autoria del globus va posar:

Mercator va fer el seu primer mapa el 1537.

Va començar a produir mapes de diferents regions amb l’objectiu d’acabar ajuntant-los per fer un mapamundi. Com a part d’aquest projecte, va acabar de fer el mapa d’Europa el 1540. Hi havia molts problemes per fer un mapa del món, ja que, a causa de la incessant exploració que s’estava duent a terme, els mapes quedaven obsolets al cap de ben poc temps. També arribava informació incorrecte de diferents zones, donant a qui el fabricava la responsabilitat de decidir quina de les informacions era la correcta. Mercator es va adonar de l’origen d’alguna de la informació incorrecta; els mariners assumien que si navegaven seguint un punt de la brúixola, arribarien on anaven en línia recta. Però es va adonar que un vaixell seguint el mateix punt a la seva brúixola seguiria una corba anomenada loxodromia, línia de rumb o hèlice esfèrica, una corba estudiada per Pedro Nunes, matemàtic a qui Mercator admirava molt. El nou globus terraqüi produït el 1541 va ser el primer a tenir línies de rumb.

Després de passar uns mesos a la presó per la seva vinculació amb el luteranisme, el 1551 va acabar un globus celeste de la mateixa mida que el de 1541. Les posicions de les estrelles van ser corregides el 1550 utilitzant el model de l’univers de Copèrnic.

Al cap d’un any, es va traslladar a Duisburg on va obrir un taller de mapes, llibres, globus i instruments matemàtics en vista a la nova universitat que s’anava a construir a la ciutat. El 1554, després d’acabar un mapa d’Europa d’1’6 x 1’3 metres va establir-lo com el millor fabricant de mapes d’Europa, el que li va suposar un augment de ventes i li va permetre anar a viure al barri benestant de Duisburg.

Va donar classes de matemàtiques del 1559 al 1562 a una escola on preparaven als estudiants per entrar a la universitat. El 1564 va fer un mapa de les Illes Britàniques, que va ser requisat com a “mapa catòlic” per a ser usat contra la reina Elisabet I d’Anglaterra, de confessió protestant. El mateix any, va ser nomenat cosmògraf de la cort de Duke Wilhem de Cleve. Va ser durant aquest període que va començar a perfeccionar una nova projecció pels mapes. La projecció Mercator va ser utilitzada per primera vegada per ell mateix el 1569 en un mapa del món de paret que estava repartit en divuit parts.

La projecció de Mercator tenia la propietat que les línies de longitud, latitud i rumb apareixen totes com a línies rectes al mapa. També va ser el primer en utilitzar el terme atles com a col·lecció de mapes.

El 1578 va publicar versions actualitzades dels mapes de Ptolomeu com a primera part del seu atles. Aquest continuava amb una sèrie de mapes de França, Alemanya i els Països Baixos. Tot i que el projecte no va ser acabat, va publicar diverses sèries de mapes incloent-hi els Balcans i Grècia.

El 1595, després de tres embòlies, va morir deixant diversos mapes sense acabar. El seu fill es va encarregar d’acabar la feina incompleta.

La projecció de Mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives).  L’escala és constant al llarg de l’Equador però la distorsió creix moltíssim cap a les zones polars.

Aquesta projecció és un artefacte matemàtic, no una representació d’una construcció geomètrica. Amb aquesta projecció no es poden representar les latituds molt altes (en un mapa amb l’Equador al llarg del centre del mapa, els pols quedarien a l’infinit).

En aquesta projecció tots els meridians i paral·lels són representats rectes. Els meridians apareixen separats amb una distància constant. Els paral·lels apareixen separats amb una distància creixent com més lluny es troben de l’Equador. En aquesta projecció les línies loxodròmiques apareixen representades com a rectes. Aquesta és l’única projecció cartogràfica amb aquesta propietat.

Suposant una escala a l’Equador escala i un meridià central de longitud long0, aquestes són les equacions per a un mapa d’aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

x = escala * long – long0 y = escala * ln( tan(lat) + sec(lat) ) y = escala * 1/2 * ln( (1 + sin(lat)) / (1 – sin(lat)) ) y = escala * ln( tan( pi/4 + lat/2 ) )

El Sistema de Coordenades Universal Transversal de Mercator (En anglès Universal Transverse Mercator, UTM) és un sistema de coordenades basat en la projecció cartogràfica transversa de Mercator, que es construeix com la projecció de Mercator normal, però en comptes de fer-la tangent al Equador, es fa tangent a un meridià. A diferència del sistema de coordenades geogràfiques, expressades en longitud i latitud, les magnituds en el sistema UTM s’expressen en metres únicament al nivell del mar que és la base de la projecció del el·lipsoide de referència.

PROJECCIÓ DE PETERS

Projecció Gall-Peters de la Terra

La Projecció de Peters, correctament anomenada Projecció de Gall-Peters, és una manera alternativa de representar la terra sobre un pla. Fou proposat pel cartògraf alemany Arno Peters el 1974. Ell mateix edità un atles basat en aquesta cartografia el 1990. Es féu una edició en castellà d’aquest atles el 2002.

La projecció de Peters posava en dubte la representació tradicional dels mapes del món, basada en la projecció de Mercator, que ell deia que responia a la mentalitat eurocèntrica dels cartògrafs. La seva proposta fou representar el mapa de tal manera que les àrees dibuixades en el mapa fossin proporcionals a les àrees reals.

•MAPAMUNDI

Un mapamundi (del llatí mappa mundi, mapa del món) és una representació cartogràfica de tota la superfície de la Terra, de l’esfera terrestre o geoide, i reprodueix a escala el resultat teòric d’algun tipus de projecció geogràfica de l’esfera terrestre en un pla.

Els mapamundis solen presentar-se en forma de diferents tipus de mapa, de diferents temes (mapa físic, mapa polític, etc…), amb mapes detallats depenent del nivell permès per l’escala, que quan és molt alta, es limita a mapes parcials i no a mapamundis.

Se sap que els mapes van aparèixer al voltant de l’any 2500 aC amb el descobriment d’unes tauletes de fang d’origen babilònic que representaven les valls del riu Eufrates. Al començament es representaven els llocs propers i familiars i és de suposar que a poc a poc s’aniria incorporant més territori. Els primers a tenir una consciència global van ser els babilonis que pensaven en la terra com un plat pla de terra amb un gran riu que el dividia en dues parts; grecs com Thales de Milet ja suggerien l’esfericitat de la terra en el segle V i VI aC en observar l’ombra de la terra sobre la lluna durant un eclipsi de lluna.

Els deixebles de Thales, Estrabó i Anaximandre de Milet el primer en començar a cartografiar el món globalment: amb els rius i els mars. En aquest moment va aparèixer el concepte d’ecumene en què el món habitat era dues vegades més gran en eix est-oest que a nord-sud, evidentment aquest món centrava la seva existència en el mediterrani. Anaximandre formava part dels que seguien a Thales de Milet.

L’any 330 aC Pítia estableix un periple en el qual arriba a visitar diversos països del nord, el que s’ha identificat com Islàndia.

El treball de Ptolemeu es fonamenta en el d’un altre cartògraf anterior anomenat Marinus de Tir. Ptolemeu treballa en la seva Geographia mostrant ja conceptes globals de la cartografia, així com un estudi teòric profund sobre el tema.

Pedro Sarmiento de Gamboa a la seva obra Història dels Inques indica que aquesta cultura ja disposava de mapemundis al segle V i els asteques a l’arribada d’Hernán Cortés ja disposaven de divisions administratives-cadastrals dels territoris sota la seva jurisdicció, de fet aquest descobriment li va servir per a la conquesta d’Hondures.

A l’Edat Mitjana esva produir a Europa diversos mapamundis, tots ells amb diferents denominacions com: discari o Orbis Terrarum , o, per utilitzar l’expressió més general, mapa T-O. El nom d’aquests mapamundis deriva de Isidor de Sevilla, que en les seves Etimologies representa un món circular pla (representat evidentment per la O ) dividit per tres parts iguals de masses d’aigua (La T ) . El traç vertical de la T correspon a la Mediterrània i el traç horitzontal de la T a diversos rius i mars. Aquesta disposició va ser molt repetida i va donar lloc a aquesta denominació.

•Mapa del món d’acord a les idees de Posidoni (150-130 aC), elaborat per cartògrafs Bertius Petrus i Melchior Tavernier el 1628. Molts dels detalls en aquest mapa no podien haver estat coneguts per Posidoni, més aviat, és el fruit de Bertius-Tavernier per mostrar el resultat de les idees de Posidon i sobre les possibles posicions dels continents.

•El Mapamundi de Ptolemeu és un mapa que es va basar en la descripció del món recollida en el llibre Geographia de Ptolemeu, escrit cap a l’any 150. Tot i que mai s’hagin trobat autèntics mapes de Ptolomeu, la seva Geographia conté milers de referències a diverses parts del món antic amb coordenades per a la major part d’ell, la qual cosa va permetre que els cartògrafs poguessin reconstruir la visió ptolemaica del món quan seus manuscrits van ser redescoberts voltant de l’any 1300.

•El Beat de Liébana (730-798) va ser un monjo i teòleg espanyol. És  l’autor del Comentari al Apocalipsi , publicat a 776. Aquest Comentari conté també un dels més antics mapamundis de la història. Tot i que el manuscrit original, així com el mapa, no ens ha arribat als nostres dies, algunes còpies del mapa van quedar en diversos dels manuscrits existents. El mapa no té un caràcter exclusivament geogràfic, encara que sí representa una visió geogràfica del món-originada per Ptolemeu -, sinó que està fet per indicar gràficament el lloc que correspon a cada un dels Apòstols cristians en la seva tasca missional entre els pobles. Va mantenir correspondència amb Alcuí de York i va prendre partit en la controvèrsia adopcionista, criticant les opinions de Fèlix d’Urgell i Elipa de Toledo.

•El mapa del geògraf àrab Al-Idrisi va incorporar els coneixements que els comerciants i exploradors àrabs havien acumulat en Àfrica i el oceà Índic als que ja tenien ( heretats dels geògrafs clàssics), creant així un dels mapes del món més exactes realitzats fins aleshores. Noteu que el pol nord es troba la part inferior del mapa.

•El mapa de Vinland probablement es tracti d’un mapamundi del segle XV redibuixat d’un original del segle XIII. La seva importància radica en que, a més a més de mostrar l’Àfrica, Àsia i Europa, l’esquema representa un sector de terra en l’Oceà Atlàntic anomenada Vinland. El mapa deixa veure que aquesta terra va ser visitada el segle XI. Es creu que el mapa demostra que els exploradors víking van descobrir i cartografiar el Nou Món abans que Cristòfor Colom ho fes el 1492.

•El mapamundi de Hereford és un mapa T-O que data d’aproximadament l’any 1300. El mapa està signat per un tal Richard de Holdingham o Lafford . Dibuixat en un sol full de pergamí de 158 per 133 centímetres. Escrit en tinta negra amb afegit de vermell i or, i blau o verd per a l’aigua (amb el mar Roig pintat de vermell).

•L’Atles Català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l’edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham. No està signat ni datat, i se sap que la data aproximada de producció és el 1375 pel registre que figura al calendari que l’acompanya.

•La carta Kangnido (Mapa històric de països i ciutats) es va realitzar a Corea amb material xinès l’any 1402 per Gim Sa-hyeong (김사형: 金士 衡), Li Mu (이무:李茂) i Li Hoi (이회). Descriu la totalitat del Vell Món, des d’Europa i Àfrica a l’oest, a Corea i Japó a l’est, amb una Xina de mida desproporcionada al centre. Es va realitzar en una època anterior als primers viatges d’exploració europeus i fins i tot els famosos viatges de l’almirall xinès Zheng He, la qual cosa deixa entreveure un profund coneixement geogràfic i campanyes d’exploració des de dates molt primerenques.

•El mapamundi de De Virga va ser realitzat per Albertino de Virga entre 1411 i 1415. A l’Albertino de Virga, venecià, se li coneix també per un mapa de la Mediterrània de 1409, fet també a Venècia. El seu mapamundi és circular, dibuixat en una peça de pergamí 69’9 per 44 centímetres. Està format pel mateix mapa en si i per una ampliació que conté un calendari i dues taules.

•El mapa anònim de Xangai. El 2001 va aparèixer en una botiga de Xangai un mapa de 1763 del que l’autor anònim deia que era una còpia de 1418 identificant clarament quina informació s’havia afegit a l’original de principis del segle XV. Aquest mapa és sorprenent perquè tenint en compte la suposada informació original de 1418, el mapa representa el món sencer, incloent Austràlia, l’Antàrtida i la totalitat del continent americà amb una fidelitat en formes, dimensions i posicions que a Europa no s’aconseguiria fins a mitjans del segle XVII. El problema és que la disposició del mapa en mapamundoi (doble orbe) és típica de mapes molt posteriors, i ha estat envoltat en la sospita que realment sigui un mapa de 1763 però que no sigui cap còpia de 1418 o que almenys la informació que el copista diu que era original no és tal. Gràcies a http://portalcatala.forocatalan.com

•L’atles d’Andrea Bianco, de 1436 comprèn deu fulls de pergamí i mesura 29 per 38 centímetres, amb una enquadernació del segle XVIII. El primer foli conté la descripció de la Regla de Marteloio per determinar el rumb, amb el cercle i el quadrat , dues taules i dos diagrames. Els vuit fulls següents contenen diverses cartes nàutiques. La novena compta amb un mapamundi circular de 25 centímetres de circumferència. El foli final conté un mapamundi basat en la primera projecció de Ptolemeu. Alguns creuen que els mapes de Bianco van ser els primers a retratar fidelment les costes de Florida (com una gran península unida a una gran illa etiquetada com a Antillia . Bianco també va col·laborar amb Fra Mauro en el mapamundi de Fra Mauro l’any 1459.

•Pere o Petrus Roselli (1447-1465), escola mallorquina. El segle XV va ser un segle de cartografia rica i abundant que va sorgir de la mà d’una generació de cartògrafs preciosistes, traçadors de portolans.

•El Mapamundi de Fra Mauro es va crear entre 1457 i 1459 pel monjo venecià Fra Mauro. És un planisferi circular dibuixat en pergamí i emmarcat en fusta, d’uns 2 metres de diàmetre. El mapamundi original el va fer Fra Mauro i el seu assistent Andrea Bianco, un mariner cartògraf al servei del rei Alfons V de Portugal. El mapa es va completar el 24 abril 1459 i es va enviar a Portugal. Fra Mauro va morir l’any següent mentre realitzava una còpia del mapa per la senyoria de Venècia, i la còpia va ser completada per Andrea Bianco.

•Mapamundi de Gènova, realitzat al voltant de 1470, d’autor desconegut. Ha estat també atribuït a Paolo Toscanelli, encara que la seva autoria està poc fonamentada i és molt dubtosa

•Esquema de l’oceà Atlàntic que Paolo Toscanelli va enviar al rei de Portugal. Toscanelli va ser un matemàtic, astrònom i cosmògraf italià de reconegut prestigi i convençut que el camí més curt entre Lisboa i les Índies s’obria cap a l’oest. Va dibuixar un esquema de l’oceà Atlàntic que va enviar al rei de Portugal explicant-li que des de Lisboa fins Quinsai, capital de la Xina meridional, havia veintiséis espais de 250 milles cada un (6.500 milles). Pel camí hi havia dos grans illes, la primera, Antilia, distava 10 espais des de Lisboa i altres deu discorrien entre Antilia i Cipango per finalment arribar a les Índies orientals. Se sap que Colom va mantenir contacte i intercanviar informació amb Toscanelli. Encara que les mesures d’aquest van resultar errònies, van ser acceptades pel descobridor, que va realitzar la seva primera travessia atlàntica portant amb si una còpia de la carta nàutica de Toscanelli. Les primeres illes descobertes al Carib reben el seu nom de la mítica illa Antilia.

•Globus terraqüi de Martin Behaim. Geògraf alemany nascut a Nuremberg en 1459-1507. Va arribar a Lisboa el 1484 i allí es va introduir en els cercles cortesans on va adquirir un gran renom com cosmògraf. En 1492, abans del descobriment d’Amèrica, va dissenyar un globus terraqüi que segons alguns autors pretén ser una projecció esfèrica del mapa de Toscanelli. Altres autors opinen que són mapes independents però estretament relacionats ja que tots dos reflecteixen les idees cosmogràfiques de finals del segle XV. Segurament també Colom i Behaim van haver de conèixer-se, ja que tots dos van estar a Portugal compartint els mateixos ambients i interessos en els mateixos anys.

•El mapa o carta de Juan de la Cosa és un mapa pintat en pergamí, de 93 cm d’alt per 183 d’amplada, que es conserva al Museu Naval de Madrid. Una inscripció diu que va ser realitzat pel marí Juan de la Cosa el 1500 a El Puerto de Santa María (Cadis). La seva rica decoració indica que probablement va ser fet per encàrrec d’algun membre poderós de la cort dels Reis Catòlics.

•El mapamundi o planisferi de Cantino és el mapa més antic que mostra els descobriments portuguesos d’orient i occident. Rep el seu nom d’ Alberto Cantino , un agent del duc de Ferrara que va aconseguir introduir-lo d’amagat a Itàlia des de Portugal a 1502. Aquest mapa és particularment notable pel fet que registra un (encara fragmentari) tros de la costa del Brasil, descobert accidentalment el 1500 per l’explorador portuguès Pedro Álvares Cabral i subseqüentment explorat per Gonçalo Coelho i Américo Vespucio.

•El mapa de Piri Reis és un famós mapa del món premodern creat al segle XVI per l’almirall i cartògraf turc-otomà Piri Reis. El mapa mostra part de les costes occidentals d’Europa i nord d’Àfrica amb una notable exactitud, la costa del Brasil és també recognoscible. Diverses illes atlàntiques, incloses les Açores i les Canàries apareixen també representades, així com la mítica illa de Antillia. El mapa és digne de menció per la representació d’una massa de terra austral, que molts van prendre com a evidència d’una antiga consciència de l’existència de la Antàrtida.

•El treball principal de Ribero va ser el Padró Reial de 1527. Hi ha 6 còpies atribuides a Ribero, les quals s’exhibeixen a la Gran Biblioteca Ducal de Weimar(Mundus Novus de 1527) i a la Biblioteca Vaticana, al Vaticà ( Mapa Propaganda ), és el primer mapamundi basat en observacions empíriques de latitud. Està fortament influenciat per la informació recollida durant el viatge de Magalhaes i Juan Sebastián Elcano.

•El Mapa de Teixeira 1573 és el mapa que mostra els descobriments espanyols i portuguesos d’orient i occident. Rep el seu nom de Domingos Teixeira cartògraf portuguès dels segles XVI-XVII.

 

Més informació:

Portolà
Projecció Cartogràfica
Terra Australis
Ptolomeu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s